Entrevista: Marçal Jounou Pascual.

– Quina és la teva formació?

Vaig estudiar Enginyeria Electrònica Industrial i Automàtica a la UPC, concretament a l’EEBE. Actualment estic acabant el màster d’Enginyeria Industrial a l’ESEIAAT de Terrassa, que finalitzo aquest mes de juliol. Durant aquests anys m’he enfocat sobretot en l’àmbit del control, l’automatització i el desenvolupament de software aplicat a sistemes industrials, combinant la part més teòrica amb projectes pràctics que m’han preparat per al món professional.

– De què treballes?

Treballo com a enginyer d’instrumentació i control en una empresa de Barcelona que participa en projectes internacionals de gran envergadura, com per exemple l’ITER, i que també ofereix serveis de consultoria a altres companyies tecnològiques.

Al llarg del temps he passat per àrees molt diverses. He treballat en el disseny d’esquemàtics elèctrics per al sistema de buit d’ITER, en la definició de requisits i desenvolupament de software amb Matlab i Simulink per a General Electric, principalment en el sistema de desgel de pales d’aerogeneradors situats a Finlàndia i Noruega.

També he desenvolupat software amb PLC de Siemens utilitzant TIA Portal per a un sistema auxiliar del projecte ITER. Actualment estic centrat en un projecte al Japó, relacionat amb un sistema de protecció per a un accelerador lineal, on la meva eina principal és Python. Aquesta varietat de tasques m’ha permès tocar tant la part elèctrica com la de programació i control, cosa que considero molt enriquidora.

– En quina empresa treballes? De quin país?

Treballo a una empresa tecnològica amb seu principal a Barcelona, dins de la divisió de Science, Infraestructures and Robotics. Tot i ser una empresa d’aquí, té presència en diversos països de la Unió Europea i participa en projectes internacionals amb equips multidisciplinaris repartits per diferents ubicacions.

– Tens un horari rígid?

No especialment. Tenim unes franges obligatòries de dilluns a divendres de 9 a 13 h i de 15 a 16 h, i els divendres de 9 a 13 h, però la resta d’hores les podem organitzar amb força flexibilitat. Fins i tot, si ho necessitem i ho demanem amb temps, es pot adaptar també aquest horari obligatori. Això ajuda molt a conciliar la vida personal amb la laboral.

– Has de viatjar?

En general no és habitual, però depèn molt del projecte. En el cas actual, com que s’ha de posar en marxa el sistema a Rokkasho, al Japó, sí que hi ha la possibilitat de desplaçar-s’hi. De moment el màxim que he estat fora han estat uns 15 dies. Els viatges solen estar vinculats a fases finals de validació o posada en marxa.

– Com us organitzeu entre vosaltres?

L’empresa està estructurada per equips especialitzats. A Madrid hi ha una divisió centrada en robòtica, i a Barcelona treballem principalment els equips d’instrumentació i control, FPGA i pantalles HMI.

Cada equip té un responsable que coordina els projectes, i per sobre hi ha un responsable tècnic de la divisió. Paral·lelament, existeix un equip de project managers que s’encarreguen de la gestió de compres, planificació i assignació de persones a cada projecte. Tant el responsable tècnic com el responsable dels project managers dirigeixen conjuntament la divisió de Science, Infraestructures and Robotics.

A nivell pràctic treballem molt en equip, amb reunions periòdiques, revisions de codi i molta comunicació entre departaments, perquè els projectes són grans i requereixen integrar moltes disciplines.

– Creus que estàs en una situació millor que molta gent que treballa en empreses locals?

És una pregunta que m’he fet sovint i no tinc una resposta clara. No conec prou totes les empreses locals per comparar. Tinc la sensació que en empreses més petites potser hi ha llocs de feina més específics i amb menys varietat de tasques, mentre que en el meu cas he pogut tocar molts camps diferents.

Pel que fa al sou, tampoc crec que hi hagi una diferència enorme. El que sí valoro molt és l’oportunitat de participar en projectes internacionals i tecnològicament avançats, que potser no són tan habituals en entorns més locals.

– Què trobes a faltar? Quin és el punt feble de la teva situació laboral?

El que més trobo a faltar és poder teletreballar al 100 %. Actualment tinc 11 dies de teletreball al mes i és un tema que estic intentant millorar. També és cert que m’agrada anar a l’oficina i tenir contacte amb els companys, però com que la tinc una mica lluny prefereixo no haver-m’hi de desplaçar tan sovint.

Comentarios

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *